La ruta aplega a
la seua fi. Ens prenem un llarg descans fins que la nova edició del 2013 torne
a ocupar aquest blog. Però com ja vam dir a l’anterior entrada, falta una
comissió. Evidentment, l'última falla no podia ser qualsevol, havia de ser
especial, i vaja si ho és, perquè a València no hi ha una falla més especial
que aquesta en l’apartat sentimental.
Allunyada del
centre de la ciutat, difícil accessibilitat, traquil.la, aïllada. Pocs la visiten,
excepte si ets un veí més de la pedania, un amic que ve a visitar algun
integrant de la comissió i simplement si ets un boig de les falles. Es pot dir
que la falla és l’institució festiva, que ha fet situar Les Cases de Bàrcena en
el mapa i en el coneixement dels veïns de la gran ciutat.
Ma mare, junta amb
altres, van decidir fa ara 16 anys que els xiquets de la pedania, llevat que no
tenien cap element de distracció, es juntaren amb motiu d’una falla. Treballaren
molt per a dur-la endavant, en condicions dificultoses, persones que viuen en
altres llocs, familias humils, de poble, amics que formaren una gran familia i
una generació inoblidable.
Aquest any ja
passat, celebraven el 15é aniversari. Molt han canviat les coses, uns ja no
estan, alters són nous membres, hi ha hagut problemes amb la gent, com en totes
les familias. Però el que importa són els qui ara mantenen la falla les Cases. Sempre
els agrairé la feina que fan, i encara que no forme part, sempre els portaré al cor. Diré
amb molt d’orgull quina fou i sempre serà la falla de la meua vida.
Han sigut 13 anys
d’emocions intenses. Ma mare com a fallera tres anys i com a presidenta un
altre, mon pare, el meu germà, la meua
cosina i els meus oncles. I jo, com a President Infantil al 2001. 13 anys de
sopars els divendres, de play-backs, de jocs, de paelles el diumenge, de
cartes, de parxís, de tornejos del sector, de betlems al nadal, de
presentacions, de cridà, d’arreplegà, de falles en tot el que això suposa.
És una comissió
xicoteta, però sempre serà la més gran per a mí. Perquè eixos records ningú me'ls
llevarà. I com la memòria és selectiva, sols permaneixerà allò bo, que al
cap i a la fi, és el millor que he tret de la comissió. Multitud de falles he
vist, amb els seus actes característics, i l’emoció d’haver pogut viure des de
l’altra banda tot aquest festeig. I solament per això, ho dic ben fort. Vixca
la Falla les Cases!
290 - Cases de Bàrcena (Les Cases)
Autor: Paco Real
Lema: La música
Secció: 7C
Infantil - Cases de Bàrcena (Les Cases)
Autor: Paco Real
Lema: Les arts
Secció: 16ª
eXponsorAF9B9B32.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario